









El 2 de novembre de 1984 la UNESCO inclou elMonestir i Lloc de Sant Llorenç de l'Escoriala la llista delPatrimoni Mundial de la Unescoper els següents criteris:
En 2012 la UNESCO fixa ellímit de la declaració del Monestir i Lloc de El Escorial,incloent-hi a l'interior:
El 2014 la UNESCO també reconeix el seuValor Universal Excepcional.
Ruta urbana per descobrir el Monestir i Seitu de El Escorial, Patrimoni Mundial per la UNESCO, juntament amb els seus jardins i edificis històrics.
16 paradas
Accés al Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial per l'entrada de la Basílica, porta d'entrada al cor del conjunt monumental declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984.
Basílica del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, temple renacentista del segle XVI que forma part del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, amb entrada pel Pati dels Reis.
Edifici construït el 1585 com a botica i servei mèdic del Monestir, organitzat al voltant d'un pati rectangular de tres pisos, avui una de les dependències més singulars del conjunt monumental.
Jardí històric al costat de l'ala sud del Reial Monestir, amb vistes panoràmiques sobre el conjunt monumental, els horts i la vall. Dissenyat amb parterres formals, és un dels espais més apacibles del Reial Lloc.
Primer dels edificis concebés per Juan de Herrera per acollir les dependències palauines del Real Sitio, construït al segle XVI al costat del Monestir per completar el conjunt monumental.
Segona de les cases de Oficis projectades per Juan de Herrera, part del conjunt unitari aixecat al segle XVI per ampliar les dependències del Real Monasterio fora del seu recinte.
Edifici històric del Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial caracteritzat per l'ús de pissarra als seus sostres, material emblemàtic de l'arquitectura herreriana del segle XVI.
Edifici construït entre 1590 i 1597 segons el projecte de Francisco de Mora, discriminant de Herrera, per albergar tot l'emmagatzematge i serveis del Real Monasterio y Universidad del Real Sitio.
Edifici històric del Real Sitio construït per a residència del Primer Secretari d'Estat, alt càrrec de la Cort espanyola, situat al conjunt urbà del segle XVIII de San Lorenzo de El Escorial.
Edifici històric del Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial construït per allotjar membres de la família real durant les estances de la Cort, exemple de l'arquitectura palauina neoclássica.
Punt d'accés amb taullers a la Casita del Infante (o de arriba), palacet neoclàssic de Juan de Villanueva encarregat per Carles III per a l'Infant D. Gabriel, situat a la Dehesa de La Herrería.
Accés d'entrada lliure al parc de la Casita del Príncipe, jardins neoclàssics que envolten aquesta joia arquitectònica del segle XVIII situada al municipi d'El Escorial.
Jardins d'entrada lliure de la Casita del Príncipe (o de baix), parc neoclàssic amb notables exemplars arbòreis que envolten aquesta obra mestra de Juan de Villanueva a El Escorial.
Punt de venda d'entrades per a la Casita del Príncipe (o de baix), joia del neoclassicisme espanyol construïda entre 1771 i 1775 per Juan de Villanueva per al futur Carlos IV.
Jardins d'entrada lliure de la Casita del Infante (o de dalt), espais ajardinats neoclàssics que envolten aquest palacet de Juan de Villanueva a la Dehesa de La Herrería.
Punt de venda d'entrades per visitar el Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, joia del Renaixement tardà construïda sota Felip II i declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.



