Sobre este lugar
Segona de les cases de Oficis projectades per Juan de Herrera, part del conjunt unitari aixecat al segle XVI per ampliar les dependències del Real Monasterio fora del seu recinte.




La Segona Casa de Oficis comparte origen i concepció arquitectònica amb la Primera, ja que ambdues fueron dissenyades com a part d'un mateix conjunt destinat a ampliar els espais de servei de l'entorn palauí del Monestir de San Lorenzo de El Escorial. La seva construcció va respondre a la falta de dependències suficients dins del recinte monàstic.
El projecte va ser realitzat per Juan de Herrera, amb obres executades entre 1587 i 1596 i continuades posteriorment sota la direcció de Francisco de Mora. Al igual que la Primera Casa, la seva arquitectura s'adapta al desnivell existent entre la Lonja i el carrer Floridablanca, generant dues lectures distintes de l'edifici: una més monumental i contínua cap a la Lonja, i una altra organitzada mitjançant pats, soportals i pilars quadrats cap a la zona urbana.
A partir del segle XIX, la Segona Casa de Oficis va iniciar una trajectòria funcional independent. Avui alberga espais de gran importància per a la vida religiosa, cultural i educativa del municipi. Al seu interior es troba l'antiga Capella de Laborantes, actualment convertida en el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, així com el Centro Integrado de Estudios Musicales “Padre Antonio Soler”, pertinent a la Comunitat de Madrid.
L'edifici també conserva una important memòria intel·lectual. A la Segona Casa d'Oficis hi ha una placa d'homenatge al lloc on José Ortega y Gasset va viure i escriure Meditaciones del Quijote, el seu primer llibre, publicat el 1914. Aquest vincle afegeix al monument un valor cultural especial, més allá de la seva rellevància arquitectònica dins del conjunt històric de San Lorenzo de El Escorial.
Segona de les cases de Oficis projectades per Juan de Herrera, part del conjunt unitari aixecat al segle XVI per ampliar les dependències del Real Monasterio fora del seu recinte.