Sobre este lugar
Obra mestra del Renaixement tardanament construïda entre 1563 i 1584 per Juan de Herrera per a Felip II, que integra palau, temple, panteó real, convent, col·legi i biblioteca. Declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984.




A la Carta que Felip II escriu al general de l'ordre jerònima, el 16 d'abril de 1561, s'exposen els motius que el porten a construir el Monestir: el reconeixement per la victòria de San Quintín, que va tenir lloc el dia de Sant Llorenç de 1557 i el desig d'erigir un mausoleu en memòria dels seus pares i d'ell mateix, posat sota l'advocació de Sant Llorenç.
L'obra s'inicia amb l'arquitecte Juan Bautista de Toledo el 1563, però qui la continua és el seu discipul Juan de Herrera, des de 1567, data de la mort de Juan Bautista de Toledo, fins al 1584, any en què s'acaba la construcció del Monestir. Aquest arquitecte reforma el projecte anterior i crea un estil propi, anomenat herreriano, caracteritzat per la nudesa decorativa i el rigor geomètric.
La façana principal, orientada a l'oest, té dues portes laterals que corresponen a l'entrada al col·legi Alfonso XII i al convent agustí. Al centre de la façana, entre sis columnes dòriques, es situa l'entrada principal de l'edifici, coronada per un cos de columnes jòniques, entre les quals destaquen l'escut familiar de Felipe II i una estatua colossal de Sant Llorenç, tallada en granit per Juan Bautista Monegro.
A l'interior destaquen el Pati de Reis, la Basílica, la Biblioteca, el Panteó de Reis, el Panteó d'Infants, els Palaus i les Salles capitulars, entre altres espais.
El 1931 el Monestir de San Lorenzo de El Escorial va obtenir la declaració com a Monument Històric-Artístic i el 1984 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.
Obra mestra del Renaixement tardanament construïda entre 1563 i 1584 per Juan de Herrera per a Felip II, que integra palau, temple, panteó real, convent, col·legi i biblioteca. Declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984.