Sobre este lugar
Palau neoclàssic construït entre 1771 i 1775 per Juan de Villanueva.




Edifici del segle XVIII, situat al municipi d'El Escorial. Es va construir entre 1771 i 1775, a partir d'un disseny de Juan de Villanueva, un dels arquitectes més importants del neoclasicisme espanyol. Està declarada Bé d'Interès Cultural des de l'any 1931.
Va erigida com a pavelló de recreu per a ús de Carles IV, llavors Príncep d'Astúries, en un bosc de roures entre el Monestir d'El Escorial i el nucli urbà escurialenc. La seva gestió correspon a Patrimonio Nacional, organisme estatal del qual depenen els béns de l'Estat a disposició de la Corona Espanyola.
Constava inicialment d'un sol bloc rectangular, amb una façana de 27 metres, que entre 1781 i 1784 va ser ampliada amb una ala posterior.
Està rodejada per dos jardins, un a la part delantera i un altre a la trasera, comunicats entre si per dos pòrtics de columnes toscanes. El gust palauí de l'època està present en les seves fonts, estanys, cascades, passejos i setos de boix. A això s'hi afegeix l'existència d'un extens parc al seu voltant, poblat per espècies autòctones, com el roure i la encina; alòctones, com la sequoia i el pinsapo; i arbres típics de jardins.
Palau neoclàssic construït entre 1771 i 1775 per Juan de Villanueva.